Primer dia. El dia D.

Hola a tots i totes,
Abans de tot em presento una mica. El meu nom és Raül, tinc 28 anys i visc a una ciutat de l'àrea metropolitana de Barcelona que es diu Barberà del Vallès. Fa aproximadament 10 anys vaig començar a fumar sortint de festa amb els amics. Només fumava els dissabtes a la nit i estava prou content i tranquil ja que no tenia cap necessitat de fumar la resta de la setmana. Va arribar un moment de crisi personal i aquella va ser l'excusa perfecta per començar a fumar a diari.
Així porto uns 8 anys i, encara que mai he estat fumador de caixa diaria, he notat els efectes de la dependència fins al punt de cometre bogeries per culpa de no tenir tabac. Fins al punt de fer coses que no he fet per cap altra cosa. Fins al punt de deixar-me els únics 4 euros que hem quedaven a la butxaca en comprar tabac abans de gastar-los en sopar (tot i tindre molta gana).
Per qui no ha estat fumador, tot això que dic poden semblar autèntics disbarats i inclús exageracions. Per qui fuma (o com a mínim per a mi), tot això és el dia a dia.
Avui és la primera vegada que escric en el meu diari sense fum i també és el meu primer dia sense fumar. Tinc intenció d'escriure en el diari fins que estigui del tot segur de que aquest vici ha desaparegut, i espero no haver d'escriure en cap moment: he tornat a fumar.
Pel que respecta al primer dia... Doncs prou bé. Porto unes 20 hores sense fumar cap cigarreta i l'únic problema amb que em trobo és que m'he menjat 4 xiclets (Orbit de tota la vida) i la fuente de fenilanalina que contenen em fa anar massa sovint al lavabo. Per la resta, paranoies amb la gent que em trobo pel carrer i passa fumant, impulsos instintius d'anar a buscar una cigarreta... però... No he fumat!
Ara venen les hores més complicades, són les 20h i és l'hora en que tinc més situacions cigarreta: davant de l'ordinador, veient la tele, prenent una cervesa...
Tots els meus amics i amigues saben que ho he deixat i espero que ni s'els passi pel cap d'oferir-me (pel moment no em veig amb prou forces com per dir que no...).
Bueno, demà us explico.