Porto un parell de dies sense escriure i és que quasi no penso en el tabac. Estic força sorprès, la veritat. Potser m'estic precipitant i encara m'espera el pitjor. Potser deixar-ho és només això. Ara crec que m'ajuda que el meu entorn fumi, ja que això em permet familiaritzar-me amb la meva nova situació. Tenir la temptació al davant i no tenir temptació és molt bona notícia, oi? Pel que respecta al fet de substituir el tabac per menjar, això va ser els primers dies per abaixar l'angoixa, però ara trobo que menjo igual que quan fumava...
S'acosta un nou cap de setmana i és un moment delicat, però segur que el supero sense cap problema!
10 de juny del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada