Quasi 5 mesos!

Quants dies sense passar per aquí! És que ja ni penso en fumar ni en no fumar... Abans havia de fer un petit esforç quan veia gent fumant al meu entorn, ara ja se que és un tema que no va amb mi, i fins i tot els acompanyo a fer la cigarreta fora de la feina o del bar i en cap moment em venen ganes, fins i tot encara que m'ofereixin. Una cosa que em tranquil·litza i se que encara em farà estar més lluny de recaure és la nova llei que es posarà en marxa en els propers mesos i que prohibeix del tot fumar en bars i discoteques... era els ambients on fumava jo, així que... un risc menys!
De tant en tant, quan recordo que ja no fumo em sento molt orgullós de mi i del que he aconseguit... és una gran pujada d'autoestima! I és que és una de les millors coses que he fet en els darrers anys, se que en un futur ho agrairé i el meu cos m'ho agrairà.
Seguiré informant... ;)

Més d'un mes!

Sembla mentida però ja han passat un mes i uns quants dies des de la meva darrera cigarreta! Ara feia dies que no em passava per aquí i és que, si bé els primers dies la meva obsessió era no fumar, ara ja no hi penso gens. Ja se que puc resultar una mica redundant, però estic molt sorprès de tot plegat i és que deixar de fumar m'està resultant molt menys difícil del que pensava... podria ser que he escollit un bon moment i estava molt predisposat, podria ser que estigues molt menys enganxat del que pensava; el que és cert es que tinc molta gent que fuma al meu voltant i ara ja no tinc temptació, de fet, ni en penso...
Aquest mes de juny el recordaré com un dels més importants de la meva vida, deixar de fumar és tota una experiència molt més interessant que començar a fumar, i és que resulta increïble com el nostre cos pot arribar a tornar-se addicte a certes substàncies (en molts casos tòxiques). Això em fa entendre una mica més a tota la gent que ho està passant malament per culpa d'altres drogues.
Seguiré narrant la meva evolució a través d'aquest bloc, però amb menys freqüència, ja que l'evolució ara ja és molt més lenta i no vull resultar avorrit.

Una setmana més que tranquila.

Acabo d'adonar-me'n que al llarg d'aquesta setmana no havia fet cap entrada al meu diari. I és que, si us sóc sincer, ja penso poc en el procés de deixar de fumar. L'altre dia, sense anar més lluny, estava prenent una cervesa i de cop em vaig trobar jugant amb un paquet de tabac entre les meves mans. I no perquè volgués fumar, sinó perquè el tenia com un objecte més, com podria haver estat jugant amb un sobre de sucre o una cullera. En cap moment se'm va passar pel cap obrir-lo i agafar una cigarreta.
I abans d'ahir em vaig portar una gran alegria i és que vaig descobrir que fins i tot en somnis ja no fumo! I és que vaig somiar que estava prenent una cocacola amb una amiga i aquesta em va oferir una cigarreta, jo la vaig agafar i vaig apropar-me l'encenedor i... just quan estava a punt d'encendre'l, me'l vaig treure de la boca i el vaig deixar sobre la taula. Just després em vaig despertar i recordava el somni perfectament. Crec que quan un somia accions com aquestes és perquè ja les té molt interioritzades, i això em dóna encara més confiança en que la decisió és definitiva e irreversible.

No fumar de festa em fa bé

Ahir vaig tenir un sopar per l'aniversari d'una amiga i vam acabar de festa. Em sorprèn molt que amb unes copes de més no tingui gaire temptació de fumar. Pensava que em resultaria força més complicat trobar utilitat a la mà del piti, però no m'està donant gaires problemes. I la recompensa arriba al matí següent: és brutal poder respirar profundament a l'aixecar-me i no notar els pulmons carregats. A més, encara que tinc ressaca, noto que tinc menys malestar que abans.
A aquestes alçades crec que era menys addicte al tabac del que pensava...

He perdut el compte dels dies!

Porto un parell de dies sense escriure i és que quasi no penso en el tabac. Estic força sorprès, la veritat. Potser m'estic precipitant i encara m'espera el pitjor. Potser deixar-ho és només això. Ara crec que m'ajuda que el meu entorn fumi, ja que això em permet familiaritzar-me amb la meva nova situació. Tenir la temptació al davant i no tenir temptació és molt bona notícia, oi? Pel que respecta al fet de substituir el tabac per menjar, això va ser els primers dies per abaixar l'angoixa, però ara trobo que menjo igual que quan fumava...
S'acosta un nou cap de setmana i és un moment delicat, però segur que el supero sense cap problema!

Setè dia. Primera setmana!

Ara fa exactament set dies que m'encenia la meva darrera cigarreta (li vaig fer una foto: http://twitpic.com/1sutu2). Sembla que faci una eternitat i no perquè tingui ganes, sinó més aviat pel contrari, i és que fumen al meu voltant i realment no sento gaire atracció... I si no hi ha ningú fumant quasi ni ho recordo. Això que estic dient ara, fa una setmana pensava que seria molt més difícil d'aconseguir. Se que encara tinc un llarg camí per endavant, però cada cop se'm fa més fàcil i noto que deixar-ho té moltes coses positives que abans ni tan sols era capaç de veure.
Per cert, ara que no fumo prenc menys cafè i la veritat és que això també em fa sentir millor (més d'un cafè al dia pot causar-me algun que altre problema: nerviosisme i fins i tot migranya).
Ja no moquejo tant, suposo que havia agafat una mica de fred. Diuen que quan deixes de fumar moqueges tota la porqueria que tens dins, a mi encara no m'ha passat... potser calen més dies, no?

Cinquè i sisè dia. La festa no ha pogut amb mi.

Són les 18:30h del diumenge a la tarda i estic contentíssim perquè la prova de foc més complicada ha passat, i ha passat sense gaires complicacions. I és que si tenia rutines de fumador, la pitjor de totes era la de festa. Divendres només vaig sopar i beure una miqueta, i quasi no vaig tenir temptació de fumar. Però ahir dissabte vaig sortir de festa i, com és habitual, van caure uns quants Ballantine's amb cola i... res... si no fos perquè els meus amics anaven fumant al llarg de la nit, jo ja ni recordava de fumar. Crec que ja he superat la part física de la meva addicció. Ara s'acosta la fase que diuen és més complicada: superar els hàbits o les situacions cigarreta. La primera setmana en aquests moments sentia una gran angoixa que em recordava i m'ajudava a no fumar, però superada aquesta angoixa que passarà? Podré estar tan tranquil veient com tot el meu entorn fuma?
Per altre banda, continuo moquejant com una aixeta i em dóna la sensació de que tinc l'olfacte una mica més agut. He recordat una cosa que ja tenia del tot oblidada, l'olor que fa un fumador. Era una olor que era incapaç de percebre degut a que jo també la feia, ara ha tornat :D.
La idea que vaig tenir d'anar ficant els diners que m'estalvio en tabac dins una ampolla és genial, i veig com s'està omplint de monedes i en poc temps podré tenir uns estalviets. He pensat invertir aquests diners en mi, potser un massatge?
Així doncs, valoració molt positiva d'aquesta primera setmana (en realitat 6 dies), se que estic fent una cosa molt important per a mi, de les coses més importants que he fet a la meva vida. Potser qui llegeixi tot això pensarà que estic exagerant, però no us podeu arribar a imaginar com omple veure com estic aconseguint un objectiu com aquest.

Quart dia. S'apropa el cap de setmana!

Ja és divendres i s'apropa la prova de foc. Si la setmana ha estat dura no vull ni pensar en el cap de setmana. M'espera algun que altre sopar, una barbacoa, sortir de festa... i són situacions molt delicades en les que abans fumava molt i on tota la gent que m'envoltarà estarà fumant (i molt). Ara veig que la data que vaig escollir estava molt ben pensada, he tingut 4 dies per preparar-me pel cap de setmana. Si hagués començat a deixar-ho avui el desastre estaria assegurat, pero amb 4 dies el meu cos i la meva ment estan avissats i previnguts. No cauré! Si supero aquest repte estaré molt més lluny de la cigarreta!

Quart dia. Tres cosas hay en la vida...

Ahir a la nit vaig notar una mica menys d'angoixa que la resta de dies. M'he aficionat als fruits secs (pipes, quicos...) i noto que menjo i picotejo molt més. Hauré de vigilar amb aquestes coses, ara tampoc vull posar-me com una vaca, que arriba l'estiu. Per tant, aquesta setmana em permeto picotejar i menjar tot el que vulgui, perquè l'important és distreure'm com sigui per no fumar, però si la setmana vinent tot és fa més suportable he de controlar la dieta.
Segueixo en fase observadora obsessiva, ara no només em fixo en la gent que fuma pel carrer, també em fixo en les burilles que hi ha pel terra. Què guarro és fumar! Mai llençaria papers al terra, però si que llençava burilles i cendra!
Tres dies i mig sense fumar i la quantitat de coses que han canviat. Mai m'havia parat a pensar en com havia canviat la meva vida una cosa aparentment tan insignificant com una cigarreta (bueno, unes quantes!).
Ah! estic estalviant tot el que gastava en tabac, fico aquestes monedes dins una ampolla de 1,5l d'aigua. Dóna gust escoltar com cauen les monedes. Estalvio salut i diners! (frase de campanya total!)
Tal i com diu la cançó:
tres cosas hay en la vida...
salud, dinero y amor...
deixant de fumar aconsegueixo més salut, més diners i... amor? amor propi o autoestima suposo, no?

Tercer dia. Observo el meu entorn molt més que abans.

Cada cop em fixo més en la gent que va pel carrer fumant. M'imagino jo en aquesta situació, gaudint del trajecte amb una cigarreta a la mà, i s'em fa extrany pensar que tan sols fa tres dies jo feia el mateix. Han passat tres dies, però sembla una eternitat. I no tinc cap enveja, només unes preguntes m'arriben al cap: aquesta gent s'haurà trobat en la mateixa situació que jo? hauran pensat de mi el que jo ara penso d'ells? I el més dur, si s'han trobat en la mateixa situació que jo i ara els veig fumant vol dir que no han aconseguit el seu objectiu?
Per cert... no he fumat, encara que molta gent fuma al meu voltant. La tentació m'ajuda a acostumar-me a aquests moments de fumador passiu i em fa pensar en tot el fum que he fet respirar a la gent del meu voltant...
Són quasi les 20h, hora conflictiva. A veure com ho passo avui, ja que la resta de dies ha estat dur.

Segon dia. Segona part.

Acabo d'arribar a casa després d'un llarg dia. Penso en seure en el sofà, posar-me a veure la tele i fumar-me una cigarreta... paaaaap! on està l'error? Porto tot el dia patint aquestos impulsos, situacions quotidianes en que la cigarreta s'havia introduït sense adonar-me'n. Continuo amb el mono físic (estic molt nerviós), però crec que el mono més important és el relacionat amb circumstàncies o situacions en les que la cigarreta s'havia convertit en element habitual. Però... no he fumat!
Per cert, començo a moquejar bastant, diuen que al deixar de fumar el teu cos es depura, però no és massa aviat? m'estic refredant?

Segon dia. Primera part.

Ahir a la nit ho vaig passar força malament. Vaig anar a sopar a Sabadell amb el Jimmy i la Marina i les ganes de fumar em van fer estar molt nerviós i inquiet tota la nit. Al bar ens van posar 'barretxa' i pràcticament me la vaig menjar tota jo solet.
Fins al moment d'anar a dormir aquesta situació d'angoixa marxava i tornava i finalment em vaig decidir d'anar al llit. He passat una nit una mica estranya i m'he despertat alguna que altra vegada, però aquest matí al llevar-me m'he trobat amb la primera recompensa: m'he llevat molt poc carregat, i és que quan fumava sempre queia una cigarreta abans d'anar a dormir i creieu-me que al llevar-me la notava.
Per cert, cada cop em fixo més en la quantitat de gent que fuma pel carrer i no tinc clar si em donen llàstima o enveja.

Primer dia. El dia D.

Hola a tots i totes,
Abans de tot em presento una mica. El meu nom és Raül, tinc 28 anys i visc a una ciutat de l'àrea metropolitana de Barcelona que es diu Barberà del Vallès. Fa aproximadament 10 anys vaig començar a fumar sortint de festa amb els amics. Només fumava els dissabtes a la nit i estava prou content i tranquil ja que no tenia cap necessitat de fumar la resta de la setmana. Va arribar un moment de crisi personal i aquella va ser l'excusa perfecta per començar a fumar a diari.
Així porto uns 8 anys i, encara que mai he estat fumador de caixa diaria, he notat els efectes de la dependència fins al punt de cometre bogeries per culpa de no tenir tabac. Fins al punt de fer coses que no he fet per cap altra cosa. Fins al punt de deixar-me els únics 4 euros que hem quedaven a la butxaca en comprar tabac abans de gastar-los en sopar (tot i tindre molta gana).
Per qui no ha estat fumador, tot això que dic poden semblar autèntics disbarats i inclús exageracions. Per qui fuma (o com a mínim per a mi), tot això és el dia a dia.
Avui és la primera vegada que escric en el meu diari sense fum i també és el meu primer dia sense fumar. Tinc intenció d'escriure en el diari fins que estigui del tot segur de que aquest vici ha desaparegut, i espero no haver d'escriure en cap moment: he tornat a fumar.
Pel que respecta al primer dia... Doncs prou bé. Porto unes 20 hores sense fumar cap cigarreta i l'únic problema amb que em trobo és que m'he menjat 4 xiclets (Orbit de tota la vida) i la fuente de fenilanalina que contenen em fa anar massa sovint al lavabo. Per la resta, paranoies amb la gent que em trobo pel carrer i passa fumant, impulsos instintius d'anar a buscar una cigarreta... però... No he fumat!
Ara venen les hores més complicades, són les 20h i és l'hora en que tinc més situacions cigarreta: davant de l'ordinador, veient la tele, prenent una cervesa...
Tots els meus amics i amigues saben que ho he deixat i espero que ni s'els passi pel cap d'oferir-me (pel moment no em veig amb prou forces com per dir que no...).
Bueno, demà us explico.